El RD 52015, del Estatuto Bsico del Empleado Pblico es uno de los temas fundamentales de cualquier oposicin a la Administracin Pblica. NMERO 114 Lunes, 16 de junio de 2014 18966 El presente decreto determina los elementos constitutivos del currculo, as como la ordenacin general y la. ESTATUTO DE AUTONOMA DE EXTREMADURA 3 2. La Comunidad Autnoma de Extremadura, a travs de instituciones democrticas, asume el ejercicio de su autogobierno. El escudo de Andaluca muestra la figura de un Hrcules joven entre las dos columnas de Hrcules que la tradicin sita en el estrecho de Gibraltar, con una. Mircoles, 14 de diciembre de 2016 32312 NMERO 238 Por ltimo, el Real Decreto Legislativo 12013, de 29 de noviembre, por el que se aprueba el. El Estatuto De Autonomia De Extremadura Pdf' title='El Estatuto De Autonomia De Extremadura Pdf' />El Gobierno ha presentado el Plan Estatal de vivienda 20182021. Ayudas al alquiler de las Comunidades autnomas y del Estado. Requisitos y cmo solicitarlas. Junqueras vet la alianza con el PDECat justo antes de ir a prisin 2229 h La Primitiva Sorteo del jueves 9 de noviembre del 2017. El Regionalismo andaluz o el Autonomismo en Andaluca surgi a finales del siglo XIX, como todos los regionalismos de Espaa. Su nacimiento viene dado por la. X SEMINARIO DE ASPECTOS JURDICOS DE LA GESTIN UNIVERSITARIA. Universidad del Pas Vasco. El desarrollo legislativo del EBEP en las. El Estatuto De Autonomia De Extremadura Pdf' title='El Estatuto De Autonomia De Extremadura Pdf' />Inicio Consejera de Educacin. Comunitat autnoma Viquipdia, lenciclopdia lliure. Mapa autonmic de lEstat espanyol. Limewire 4.5 2011 on this page. Una comunitat autnoma s un dels tres nivells dautonomia en lorganitzaci territorial dEspanya, segons la constituci de lEstat vigent, els dos altres sn municipi i provncia. Dacord amb larticle 1. Estat espanyol. Aquestes comunitats autnomes sn formades per provncies amb caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes o per territoris dentitat regional histrica. Gaudeixen dautonomia legislativa i competncies exclusives aix com de la facultat dadministrar se mitjanant llurs propis representants. El Estatuto De Autonomia De Extremadura Pdf' title='El Estatuto De Autonomia De Extremadura Pdf' />A partir de la promulgaci de la constituci, el 1. Des del 2. 00. 3 i per a fins estadstics, basats en les normatives europees i fixades per lEurostat, es troben les unitats NUTS en vigor a la Uni Europea. Les disset comunitats autnomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS 2. Vegeu tamb Devoluci de poders i la creaci de les autonomies espanyoles. La constituci espanyola reconeix i garanteix el dret a lautonomia per a les nacionalitats i regions que integren lEstat. Podien accedir a lautonomia 2dues o ms provncies limtrofes amb caracterstiques histriques, culturals i econmiques comunes els territoris insulars iuna provncia dentitat regional histrica. Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret per a 3autoritzar la constituci duna comunitat autnoma per motius dinters nacional encara que el seu mbit territorial no superi el duna provncia i no reuneixi les condicions anteriors iautoritzar o acordar un Estatut dAutonomia a territoris que no es trobin integrats en lorganitzaci provincial. Basant se en les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1. Andalusia, Catalunya, Euskadi i Galcia com a nacionalitats histriques, aix com lArag, la Comunitat Valenciana, Castella i Lle, Castella la Manxa, i Extremadura van accedir a lautonomia com a comunitats pluriprovincials Canries i les Illes Balears van accedir a lautonomia com a territoris insulars Cantbria, Astries, La Rioja i la Regi de Mrcia van accedir a lautonomia com a comunitats uniprovincials dentitat regional histrica, aix com Navarra, encara que aquesta ltima ho va fer per mitj de lactualitzaci i millorament dels seus furs 4la Comunitat de Madrid va accedir a lautonomia per motius dinters nacional 5 i. Ceuta i Melilla, com a ciutats, van accedir a llur autonomia per autoritzaci de les Corts Generals, encara que no es troben integrades en lorganitzaci provincial. De lorganitzaci interna de les comunitats autnomesmodifica modifica el codiLes comunitats autnomes tenen com a norma institucional bsica un Estatut dAutonomia. Els Estatuts dAutonomia fan constar la denominaci de la comunitat segons la seva identitat histrica la delimitaci del territori, la denominaci, lorganitzaci i la seu de les institucions de govern i les competncies que assumeixen dins el marc establert per la constituci. Lorganitzaci institucional autonmica estipulada en els estatuts dautonomia es basa en una divisi de poders integrada per 7una Assemblea legislativa autonmica, els integrants de la qual sn elegits per sufragi universal dacord amb un sistema de representaci proporcional que asseguri la representaci de les diverses zones que integren el territori lAssemblea t la facultat legislativa un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapalat per un President, elegit per lAssemblea entre els seus membres i nomenat pel Rei dEspanya el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representaci de la comunitat respectiva i lordinria de lEstat dins daquella tant el president com els membres del Consell de Govern sn responsables polticament davant lAssemblea un Tribunal Superior de Justcia, sens prejudici de la jurisdicci que correspon al Tribunal Suprem de lEstat, que culmina lorganitzaci judicial dins lmbit territorial de la comunitat autnoma. Ja que la devoluci dautonomia a Espanya sha fet duna manera asimtrica, no totes les comunitats autnomes gaudeixen de les mateixes competncies autonmiques. Una de les diferncies principals s la competncia fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferncies entre llurs membres les comunitats forals Euskadi i Navarra, que gaudeixen dautonomia fiscal iles comunitats de rgim com la resta, que no gaudeixen dautonomia fiscal, per poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, aix com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.